Adolescents de matí i tarda

Per a molts adolescents la gran novetat del primer mes d'escola ha estat l'horari intensiu. Així, ara al matí cal anar a l'institut i a la tarda cal muntar-s'ho. No vull escriure sobre els arguments a favor o en contra, que han ocupat la comunitat educativa. Ni l'escola és la que ha de resoldre les dificultats horàries de la família (tampoc no hauria passat res per tenir-les en compte), ni les reivindicacions laborals raonables han de ser argument a considerar abans de les raons pedagògiques (de les quals el canvi que s'ha fet no en té cap). Vull parlar de com el canvi configura l'escena quotidiana de l'adolescent en aquest temps d'escolarització obligatòria en què assaja i practica la seva adolescència.

Ja coneixem alguns dels efectes de la dicotomia horària: la polarització entre la setmana i el cap de setmana. D'una banda, tenim el predomini de formats d'escolarització secundària academicista viscuts com a excessivament aliens a la seva vida. De l'altra, la construcció de tot un món desitjat al voltant del cap de setmana. En les vides adolescents s'ha consolidat la idea que al llarg de la setmana s'han de suportar adults i fer el que ells imposen.

Temps de llibertat

El cap de setmana esdevé un temps d'alliberació, un temps per estar entre iguals, cercar el plaer i la felicitat. La proposta educativa ha estat introduir experiències de felicitat i satisfacció en els dies de cada dia i ajudar a descobrir els avorriments del dissabte. Hem hagut d'inventar programes singulars com La síndrome de dilluns per treballar a l'escola -quan comença la setmana- el que experimenten dissabte i diumenge a fora. Amb la separació entre matí i tarda, construïm una cosa similar. Malgrat el que els adults busquin, la relació no serà entre el temps d'escola i el temps per preparar l'escola estudiant i fent deures. Com a màxim serà temps d'escola i temps d'activitats escolars imposades. A l'escola segueixen creient (és un problema de fe) que el que els adolescents fan a fora no els importa. A casa creuen que el problema són el nombre d'hores sense control.

La qüestió és que el temps adolescent és únic i la majoria de les seves conductes, experimentacions i aprenentatges es produeixen en tots els escenaris. El temps educatiu també hauria de ser el mateix. Aprenen a l'escola i a fora. Fer teatre al matí és aprendre literatura, fer treball de síntesi a la tarda al casal de joves és fer escola.