XAVIER TEDÓ

Adéu, xumet! Regular la dependència

Dos de cada deu infants del nostre país tenen deformacions a la dentadura per l’ús abusiu del xumet. La data límit per retirar-lo són els 3 anys

Adéu, xumet! 
 Regular la dependència / FOTO: PERE VIRGILI Zoom

Al’Iker li ha costat, com dirien els Manel, déu i ajuda deixar el xumet. Des que va néixer fins a aquest Nadal han sigut inseparables. Gairebé quatre anys de relació. “El portava tot el dia. Sempre ha sigut mogut i quan deixava de jugar el demanava, cosa que també fa ara el seu germà petit”, explica la Sònia, la seva mare. L’ús continuat del xumet té efectes directes en l’oclusió dental i en el seu cas ha desembocat en l’anomenada mossegada oberta, que provoca que les dents incisives, les inferiors, no tanquin i quedin obertes. “Té les dents tortes, cap endins”, apunta la Sònia, que va haver de regular-li l’ús de la pipa per recomanació del pediatre.

No va ser fàcil. “A la revisió dels dos anys ens va dir que li havíem de reduir el temps que en duia. Va passar a fer servir el xumet només per dormir i ho va acceptar, però sovint deia que tenia son per poder posar-se’l”. Quan va fer tres anys el pediatre els va comunicar que la deformació no havia anat a més, que estava igual, tot i que els va instar a treure-l’hi definitivament. “Volia una bicicleta i li vam dir que llavors havia de donar la capsa amb tots els xumets al Pare Noel, que li va agrair el regal perquè eren estrelles que li obrien el camí”. També li va portar un nino, que ara és el seu company inseparable. “Veu la pipa del seu germà i no l’agafa, ja ho veu com una cosa de nadons, com quan li vam treure el bolquer, i ara no se separa del nino”, explica rient la Sònia. El pediatre també els ha tranquil·litzat: “Diu que no té importància, que quan li surtin les dents noves la deformació bucal desapareixerà, no ens ha derivat al dentista”.

L’odontòleg Xavier Calvo alerta que no sempre és així: “Les dents de llet cauen, però donen pas a les definitives i si s’han perdut abans d’hora es tanquen espais i les permanents no troben lloc; la gent creu que com que cauen no passa res, però preparen el terreny”. En aquest sentit, el també assessor mèdic de Dentaid, laboratori especialitzat en la investigació, desenvolupament i comercialització de productes de salut bucal, assegura que “la meitat dels nanos que fan un ús abusiu del xumet després tenen problemes”. La mossegada creuada és l’altra deformació més comuna i consisteix en el fet que les dents de dalt van per dins de les inicisives. “La boca és com una capsa de sabates i la part de dalt ha de tancar la de sota”, remarca gràficament Calvo, que suggereix visitar un odontopediatre per fer un diagnòstic acurat, perquè “cada nen és un món”.

Data límit

L’especialista deixa clar que no s’ha de criminalitzar el que als EUA anomenen “pacificador”. “Si el xumet s’utilitza de manera intermitent, no més de quatre hores al dia, simplement perquè el nen es calmi, no queden seqüeles, sempre que s’abandoni abans dels tres anys”. Més enllà d’aquesta edat, tots els professionals coincideixen a subratllar que els efectes són perjudicials per a les dents per l’etapa evolutiva en què es troba l’infant. A parer de Calvo, la clau de tot plegat és “la freqüència, la durada i la intensitat amb què es faci servir”.

I és que no es tracta d’un problema menor. Es calcula que un 20% de la població infantil catalana té alguna patologia dental fruit de l’ús indiscriminat del xumet: “La tendència va a l’alça. Els hàbits del xumet o de fer la pipa estan relacionats amb alteracions emocionals i de conducta”. Fer la pipa encara és menys recomanable, com recorda l’odontòleg: “És molt pitjor el dit que el xumet, perquè és dur i fa un paladar més estret, gòtic, sense oblidar que sempre hi és i que el nen es pot amagar per succionar-lo; és un hàbit més difícil de treure”.

En qualsevol cas, la prevenció és el remei més eficaç per impedir que els problemes dentals s’agreugin. Calvo reitera la necessitat d’anar a l’odontopediatra perquè es facin revisions periòdiques, la primera de les quals ha de ser als dos anys. Hi ha tractaments, però, que els infants només podran rebre quan acabin el creixement. És el cas dels implants, que es posen quan ja són majors d’edat, o de la recol·locació de dents, que arriba cap als dotze o tretze anys en funció del desenvolupament del menor.

Salut i higiene

En tot cas, la millor manera d’evitar passar per la consulta cada dos per tres és tenir cura de la higiene bucal, que té un paper determinant en la salut dental. I aquest és un altre dels camps de batalla dels dentistes amb els pares. “A partir de l’any els pares ja han de raspallar les dents als fills perquè ho facin sols als 2 o 3 anys”. Una tasca diària que s’ha de fer després de cada àpat.

On hi ha menys quòrum en el sector és si la pasta dentífrica per a la canalla ha de contenir o no fluor: “Hi ha controvèrsia, l’evidència científica diu que el principal component contra la càries és el fluor i, per tant, jo advoco per posar-ne una quantitat que no superi el gra d’arròs fins als dos anys i la mida d’un pèsol fins als sis anys. Després ja se’n poden posar com un adult”.