PALOMA ARENÓS

Adéu, gu-gu-ga. Primeres passes en la parla

Adéu, gu-gu
 Primeres passes en la parla / FOTO: GETTY IMAGES Zoom

Les primeres paraules del nadó generen molta expectació i alegria entre la família. Tot i que el bebè es comunica des del moment que neix (amb el plor, la mirada o el moviment), quan l'adult identifica que aquelles síl·labes o el balbuceig del seu fill conformen paraules amb sentit s'encén l'espurna del llenguatge. El pas del gu-gu-ga-ga a l'a-e-i-o-u és l'inici de la comunicació interpersonal, que s'ha d'acompanyar i incentivar durant els primers anys de vida de l'infant. Si no hi ha cap discapacitat, tots els nens segueixen un patró semblant: "Dels 0 als 12 mesos hi ha el desenvolupament pre-lingüístic, dels 12 als 18 mesos fan la producció d'una paraula, dels 18 als 24 mesos els infants fan servir dues paraules connectades com si fos una frase ("vull aigua", "agafa cotxe") i dels 24 als 36 poden tenir un vocabulari més ric, de l'entorn de 50 paraules, fan frases però sense connectors i, sovint, sense conjugacions verbals", detalla la logopeda Susana Garcia, des de la seva consulta Clip de Sabadell.

I què passa quan un nen de tres anys i mig canvia una lletra per l'altra (dislàlia)? Garcia aconsella "primer de tot, observar el nen i no atabalar-lo amb correccions. Si, per exemple, diu madó en lloc de marró, no l'hem d'agobiar perquè el so de l'erra és dels més difícils de pronunciar. Mai s'ha de dir que ho fa malament, sinó que cal donar-li un model bo perquè copïi. El pare o la mare li han de remarcar: "Sí, a mi també m'agrada el color marrrró". Ara, si als cinc anys ho continua fent i no ho ha corregit, cal portar-lo a un especialista". El logopeda, que fa una avaluació integral dels trastorns de la comunicació (revisa l'entorn emocional, la fisiologia, els costums...), és un professional fins fa poc desconegut, però cada cop més sol·licitat. "És un recurs molt valuós a tenir en compte, especialment quan els pares se senten perduts i quan els mestres necessitem treballar en equip perquè aquell alumne superi la seva dificultat. Són especialistes en llenguatge i per a mi, el llenguatge ho és tot a la vida i cal atendre'l bé", explica Marta Gómez, mestra de P-4. Sovint, els logopedes han de fer de detectius per esbrinar el problema. "Hem de tenir molt en compte factors com quin caràcter té l'infant; si és introvertit o molt obert, si els seus pares són molt exigents o sobreprotectors, com funciona a l'escola, si té algun problema d'oïda, de vista o d'atenció... Tot compta, fins i tot si de nadó ha fet servir massa el xumet fins i tot després dels 24-30 mesos. Fem una feina interdisciplinar amb altres professionals com psicòlegs, optometristes o otorrinos", subratlla la logopeda Analía Verónica Chuva, col·lega de Garcia a Clip.

Respectar el ritme

La psicoterapeuta i logopeda Mariana Vas, autora del llibre Mi niño no habla , apunta que "espontàniament, al seu ritme i amb l'acompanyament dels pares, els fills aprenen a parlar de la mateixa manera natural com aprenen a caminar. Cal recordar que no tots els nens són iguals i que cadascú segueix el seu desenvolupament, però si ens trobem amb uns signes d'alarma determinats com que no se'ls entén (mireu el quadre 1 annex), cal recórrer al servei d'un professional".

Més enllà dels símptomes, l'experta creu primordial "parlar als nens sense empaitar-los amb preguntes. Cal esperar que agafin la iniciativa i aprendre a escoltar-los. Oferir-los preguntes obertes (com t'ho has passat a l'escola?, què vols per berenar?). Aquestes són les principals estratègies per a una bona comunicació amb els fills, ja que saber escoltar un nen és un dels actes d'amor més grans que pot realitzar un pare cap a un fill". A més d'escoltar, cal estar atent als gestos, als silencis i a cada reacció de la criatura. També cal escollir bé les paraules. "Els qualificatius amb què definim el nen -tímid, entremaliat, tranquil, mimat...- contribuiran a la construcció de la seva autoestima i al desenvolupament de la personalitat. No hauríem de dir que el nostre fill "és" (és poc sociable, és mogut) ja que així l'etiquetem. És millor fer servir: "es mostra", "està...". A més, el més habitual és que el retrat que fem només correspongui a un moment actual i no a sempre".

Lactància i parla

L'experta explica que la lactància materna "influeix positivament en la parla, ja que el mecanisme de succió afavoreix el creixement i el desenvolupament dels òrgans implicats en la fonació, a més dels beneficis de la composició de la llet en l'augment del nivell cognitiu i del llenguatge". Per contra, l'abús de dietes triturades quan el nen mostra interès pel menjar dels grans "impedeix un correcte desenvolupament de les dents i del paladar que repercuteix en la parla". Reiterades otitis, l'ús excessiu del xumet ja comentat o les situacions estressants (l'entrada a la guarderia, trasllat de ciutat o casa, divorcis...) també dificulten la parla. Vas proposa que "des de l'estima, hem de respectar els nens poc xerraires, tot potenciant la comunicació a partir dels seus interessos i les seves iniciatives, però mai exposant-los a situacions en què es puguin bloquejar. Una de les pràctiques més nefastes que hi ha és insistir que el petit repeteixi les coses una i una altra vegada perquè ha dit malament una paraula". Afegeix que "demanar-li allò de "va, digues!", no ajuda el nen petit a aprendre a parlar; tot el contrari, l'exigència pot inhibir-lo". De la mateixa manera, segons Mariana Vas, al nen que tendeix a ser molt xerraire se li haurà d'ensenyar que respecti el torn en les converses i a escoltar els altres.