Separats amb nens, uniu-vos!

Adéu i hola!

Amigues i amics, aquest és el meu últim article sobre separats amb criatures. Vaig començar a escriure aquesta columna quan va néixer aquest suplement, al desembre farà quatre anys. El meu primer article duia per títol La teva setmana és una merda, i hi explicava com, al principi d’un règim de custòdia compartida, és freqüent que els nens mirin de descobrir debilitats i avantatges en cadascun dels pares i expressin el seu malestar fent comparacions odioses amb frases com aquella. En realitat, puc dir que la meva intenció no ha estat altra que la d’aconseguir que ni la meva setmana ni la de ningú sigui una merda. Amb aquell article vaig començar un viatge a la descoberta d’aquest nou món dels separats amb criatures. Només m’imposava no caure en el plany, mirar de ser positiu i, quan pogués, mirar de riure’m de mi mateix i de fer-vos, si més no, somriure una mica.

No amago la finalitat terapèutica d’aquesta columna. La paraula sempre ho és. Els articles han anat en paral·lel al meu procés personal, que és el de tanta i tanta gent. Entre tots estem normalitzant la situació de les criatures amb pares separats. Estem aconseguint que les separacions siguin molt menys doloroses per a les criatures. Que els nens ho entenguin des del principi. Que ho assumeixin i ho comparteixin. I que la relació dels nens amb els pares no només es mantingui, sinó que fins i tot millori!

Nova etapa

He pogut exorcitzar els dimonis de la separació, que són molts, gràcies a l’esforç per construir un discurs positiu, més centrat en les criatures que no pas en els problemes dels pares. Crec que no m’he queixat gaire, que m’he compadit poc i que, en canvi, he reivindicat amb energia la idea que també els pares que viuen junts poden aprendre alguna cosa dels separats amb custòdia compartida. Des de com ens hi dediquem quan els tenim fins a la llibertat de què gaudim quan no ens toquen! No els dic que se separin, però sí que ens copiïn una mica: el matrimoni els anirà millor!

Que quedi clar que no m’he cansat del tema. Dóna per molt! Però ja sortirà algú altre que l’adopti. Ara he proposat al Criatures una nova secció. Un nou tema, també centrat en les criatures i també lligat a la meva quotidianitat. Però no us en dic res més: us en parlaré d’aquí quinze dies! Adéu i hola!