"Acabes discutint per tot"

"Acabes discutint per tot" / FOTO: MANOLO GARCÍA Zoom

No recordo el moment de decidir-ho. No va ser una gran conversa. Més aviat va ser un "Ho fem o què?", "Va, sí". Ho havíem parlat, però tampoc no gaire. És com decidir anar a viure junts. No seus per reflexionar-hi dues hores. Ho vas dient fins que un dia t'hi trobes. I amb el nen igual. Era com dir "A veure què en surt de tu i de mi", com si féssim Quimicefa. I va sortir el Pep.

Així de senzill.

Ser mare és una decisió que has de prendre amb una certa inconsciència. I això també val per al segon fill. Potser un dia diré "Ai, ja està". Doncs ja estarà. Apa, un altre. I ja no caldrà que hi donem més voltes.

De què parles al llibre?

Ve a ser com donar uns copets a l'esquena. La maternitat ens la pinten massa de color rosa. I la veritat és que el primer mes és un desastre, i el segon no és tan fotut, però ho continua sent. Les coses a poc a poc van millorant. El llibre no és cap manual, és la meva experiència. Algunes coses ja les vaig dir en una col·laboració que feia a La tribu , a Catalunya Ràdio.

Com és ser mare?

És un enamorament molt intens. Abans de ser mare jo veia uns cadellets de gos i m'inspiraven més tendresa que un nadó. Però amb un fill teu és diferent. Sents un sentiment tan bèstia com quan t'enamores, que necessites abraçar, mossegar la parella. És una cosa tan forta que fins i tot la relació amb la parella s'ha de ressituar.

Explica-m'ho.

T'has d'esforçar perquè tothom trobi el seu paper i no és fàcil, perquè sovint no et poses d'acord amb què cal fer amb el fill. I descobreixes coses teves i coses de la parella que no t'hauries imaginat mai. A vegades he pensat "Com pot ser que jo reaccioni d'aquesta manera?" Abans no era així. Has de negociar contínuament, i no dorms prou, i vas cansat, i acabes discutint per tot. Al mig d'una rebequeria de la criatura no et pots posar a decidir quin pot ser el millor mètode pedagògic.

Feies gaire vida social?

Sí, en feia molta, i la cosa canvia. El cercle d'amistats evoluciona perquè, ho vulguis o no, acabes fent amics a partir del fill. Si juga amb un altre nen t'acabes acostant als seus pares. Això et fa descobrir gent amb qui no t'hauries relacionat mai, i que t'acaben sorprenent. Però també està bé fer amistat amb persones amb qui no tens gaires coses en comú.

I els amics d'abans?

Doncs ja no els truques tant, ni ells et truquen. Abans et deien per anar a un concert aquella mateixa nit i hi anaves. Ara et truquen i estàs banyant el nen. També canvien els temes de conversa. Les mares parlem sempre dels fills no perquè siguem obsessives, sinó perquè és el que vivim dia a dia. I quan parles amb gent que no té fills ja veus que tot allò no els interessa gens.

Explica'm alguna escena.

El Pep devia tenir un mes i mig i no s'adormia de cap manera. Era agost i feia molta calor i me'l vaig posar a la motxilla i vaig sortir a passejar. Recordo que era per la plaça del Raspall, algú estava escoltant una rumba a tot drap i em vaig posar a ballar jo sola, al mig del carrer. No sé si va ser la música, o que jo em vaig relaxar, el cas és que el nen es va adormir.

I ara ja dorm millor?

Encara dorm fatal. No fem mai una nit sencera, i això passa factura. Segur que se m'han anat morint neurones. L'any passat vaig estar gairebé tot l'any malalta. No és el mateix ser mare als vint que als trenta. Una altra cosa de ser mare és que fa augmentar el consum de cervesa a casa.

Ah, sí?

No som gaire de beure però, a vegades, quan aconseguim que el Pep s'adormi, sortim a la terrassa, obrim dues cerveses i brindem. És el nostre premi. Ho hem tornat a aconseguir.